Adossats

“Com més a prop, més desconeguts.”
Ho vaig llegir en una novel•la i vaig escriure Adossats. Una comèdia que va de la manca de comunicació en una família “normal”. La premissa que em vaig imposar a l’hora d’escriure era que fos una família que no patís cap situació extrema: prohibit adulteris, prohibit incestos, prohibit maltractaments, prohibit addiccions… Gent “normal” -si és que n’hi ha- a qui passen coses “normals”. Un vint-i-tres d’abril, en el jardí de la casa adossada del Jordi i la Carme, tres generacions de Jordis -l’avi, el fill i el net- celebren junts el dia del nostre patró. Comença el bon temps. Tot és propici per passar un bonic dia amb la família. Malgrat la seva voluntat, els nostres protagonistes es senten sols i potser no saben com apropar-se. Com més ho intenten, més s’allunyen.
Ramon Madaula