El cant de María José Llergo (Pozoblanco, 1994) és un profund -i atípic- al·legat al compromís artístic. Remou. Terra, cor i instint.
Flamenc amanit amb tota mena de sons…
Canvia el vestit, però no el mètode: permetre que la música la travessi i projectar-la de manera salvatge.
Resulta impossible fer vaticinis sobre la carrera de la cordovesa, encertar quin serà el següent viratge diferenciador, fer-la a imatge del ja conegut: no es pot projectar sobre un poliedre.
Massa complex. La llum, una vegada passa pel seu filtre, brilla sense lligams. Cap a on agrada.
