El Drogas (Pamplona, 1959) és l’àlies que s’amaga sota el nom d’Enrique Villareal Armendáriz, històric component del grup de rock urbà Barricada durant 30 anys i que rellança la seva carrera, sota aquest mateix sobrenom, amb la seva altra banda, Txarrena, batejada en 1992 sota àlbum de debut homònim.
La història de El Drogas cal començar-la pel final per contextualitzar el que es pot considerar primer disc de la seva nova banda, Demasiado tonto en la corteza (2013), precedit tan sol d’un enregistrament en acústic (Llibres Prestats, 2012) i un EP.
Al desembre de l’any 2011, després de tres dècades com a cantant i baixista de Barricada, el grup amb el qual havia signat 25 discos i venut més d’un milió de còpies, decidia expulsar-li. En aquest moment El Drogas, que acabava de publicar el segon treball amb la seva banda paral•lela Txarrena, Azulejo frío, gairebé vint anys després del primer, decideix centrar-se completament en el seu nou grup, que canvia en 2012 el seu nom primitiu pel sobrenom d’Enrique Vila-real. Així, després d’una llarga gira cridada “Te cantamos las cuarenta tour”, la formació entra en els estudis de gravació per eclosionar un triple àlbum, heterodox i arriscat com el seu líder. Cadascuna de les seves parts, amb vuit cançons, obeeix a un estil i concepció diferent: Alzheimer (de matisos malancòlics), Matxinada (revuelta, en euskera, reivindicatvo y rabioso)e Y Glam (rock and roll para cantar en la plaza del pueblo). “De vegades penso que se m’està acabant el temps i m’entra certa ansietat per anar fent coses”, explica El Drogas sobre aquest torrent musical amb el qual demostra estar en ple “apogeo” creatiu.
