Propietària d’un cabal líric insuperable en l’escena musical espanyola i posseïdora d’un flow únic que hipnotitza, María Rodríguez Garrido, més coneguda com a Mala Rodríguez o La Mala, és una de les artistes més importants del hip-hop espanyol.
Nascuda a Jerez de la Frontera, a la província de Cadis, el 13 de febrer de 1979, i criada a Sevilla al barri de Sant Julián, ja des de molt petita, i malgrat el limitat d’aquest context, va sentir una clara inclinació pels ritmes i les rimes: “Hi havia breakers i també anava a Jerez perquè, en haver-hi americans per Rota, doncs jo “fluixejava” amb els negres perquè els veia tan diferents… i tot això em molaba, era el meu”.
A Sevilla es van forjar els seus passos inicials en el gènere, creant un duo amb El Corb (del col•lectiu QMJ), amb el qual va treure a la llum una maqueta de 5 temes i va donar els seus primers concerts.
Als 19 anys es trasllada a Madrid, començant la seva relació amb el segell especialitzat en hip-hop Zona Bruta, amb el qual va editar el seu primer treball, el maxi “A Jierro / Toma la Traca” (Zona Bruta, 1999), tota una declaració d’intencions de les característiques que anaven a determinar, però no limitar, la seva futura carrera: beats polièdrics (cortesia de T-Cee) i un registre vocal únic.
La Mala Rodríguez es va donar a conèixer fa disset anys amb un disc de debut pletòric. Lujo Ibérico es va titular aquell primer treball. Les seves rimes, crues i enèrgiques, es feien acompanyar d’alguns dels productors més excel•lents del panorama nacional. Allí estaven Jotamayúscula, Supernafamacho i Dive Dibosso. Gairebé gens per a una estrena, que va cridar poderosament l’atenció per la mescla tan natural entre les seves arrels andaluses i els seus gustos pel rap de gent com Nas, Sizzla, Capone-N-Noreaga o Notorious B.I.G
