Pablo Alborán és un cantautor malagueny que s’ha erigit en fenomen social gràcies a una proposta de cançons melòdiques i romàntiques de brillant factura. Ha estat l’artista de major èxit a Espanya durant els anys 2011 i 2012, renom que li acompanya també a Portugal i Llatinoamèrica.
Va estudiar piano, guitarra clàssica, flamenca i acústica, i va rebre classes de cant amb María Adela Merchán, i lírica amb Alain Dames. Als 12 anys va començar a compondre les seves pròpies cançons. Als 14 ja les pujava a Myspace. La seva carrera discogràfica és encara curta, com no: Pablo Alborán (2011), En acústic (2011) i Tant (2012). En a penes tres anys, la qual cosa resulta encara més sorprenent, ha collit un dels triomfs més sonats de la història recent de la nostra música popular. Un artista veritable, proper com a pocs, capaç de suscitar passions i emocions en audiències de qualssevol edat i condició. El jove malagueny recorda amb orgull els seus orígens, quan pujava a Youtube les seves cançons interpretades des del sofà blanc del seu saló. La viralitat d’aquesta era que ens toca viure va fer la resta. En arribar a les tendes, el seu debut homònim ja era un esdeveniment i el seu autor, mai millor dit, va permetre tancar aquest any, 2011, penjant el ‘no hi ha entrades’ en el Palau dels Esports de la Comunitat de Madrid davant 15.000 espectadors. I gens menys que 60 concerts en els mesos anteriors. La seva cançó “Solament tu” anunciava que estàvem davant un artista gran, important. Igual que el seu posterior directe, En acústic, que incloïa la seva col·laboració amb Carminho, “Perdona’m”. També rememora el suport que va rebre en els seus començaments de la seva paisana Diana Navarro, amb qui cantaria més endavant. Al novembre de 2012 va veure la llum el seu segon àlbum d’estudi, Tant. Triple platí en la seva primera setmana
