Les castanyoles irrompen a l’escena com un element unificador al associar-les al teatre, la música i el ball. A més a més, dibuixen la columna vertebral d’un muntatge rigorós i màgic. És un concert íntim, en el qual els tres personatges, una soprano un pianista i un solista de castanyoles son llançats a l’arena dels conflictes, al context escènic tolerant i liberal. Tot plegat sorgeix dels diferents sons, ritmes i melodies . Tres partitures diferents que viuen en la trobada, en una constant persecució en la qual cadascú és descobreix a si mateix. Entrar en un espai sonor com aquell qui entra a un laberint , capaços de generar teatre sense recórrer als seus codis convencionals. Es tracta d’una actitud davant el fet musical. És el joc de la imaginació. • Quins autors hi podem trobar De Soler a Rodrigo, de Yradier a Montsalvatge. Cançó tradicional catalana, de Toldrà i Morera. Granados, Lorca, Falla, Sorozábal, Torroba, Serrano, Guerrero, també algunes peces d’autors cubans com Lecuona entre d’altres. Un viatge musical, creuant rius i mars a través de ponts sonors, plens d’harmonies noves i lluminoses.
Públic al que va dirigit
Donat que el repertori inclou cançó espanyola, sarsuela, cançó lírica cubana i el gènere de cançó catalana, resulta adient per un públic molt versàtil. El concert adquireix a la vegada cert caràcter didàctic donat que Carlos Murías utilitza diversos tipus de castanyoles en funció de l’estil i l’època de la música interpretada. A més a més, entre obra i obra explica al públic, en breus pinzellades, les característiques de cada instrument i el perquè s’utilitza en cada moment determinat. Així s’aconsegueix molta més proximitat amb el públic.
